esperit
1 1 m. [LC] Hàlit. L'esperit de Déu alenava sobre les aigües.
1 2 [FL] [FLL] esperit aspre En gram. grega, emissió del so amb aspiració.
1 3 [FL] [FLL] esperit suau En gram. grega, emissió del so sense aspiració.
2 1 m. [FS] Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquest licor em regira els esperits.
2 2 m. [LC] [QU] Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació.
2 3 [LC] [QU] esperit de nitre Àcid nítric.
2 4 [LC] [QU] esperit de sal Àcid clorhídric.
2 5 [LC] [QU] esperit de vi Etanol.
2 6 [FS] esperits animals En l'antiga fisiol., partícules més subtils de la sang que, després de passar pel cervell, arriben a través dels nervis a tots els membres del cos i en possibiliten les funcions sensitives i motrius.
3 1 m. [FS] [LC] Substància incorpòria. Déu és esperit. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. L'esperit i la matèria.
3 2 m. [FS] [LC] per ext. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit.
4 1 m. [LC] [RE] Ésser incorpori. Déu és un pur esperit.
4 2 [AN] [LC] [RE] esperit angèlic [o esperit celeste] Àngel 1 1.
4 3 [AN] [LC] [RE] esperit infernal [o esperit maligne, o mal esperit] Diable 1.
4 4 [LC] esperits aeris Esperits que hom suposava que vivien a l'aire.
4 5 [AN] esperits astrals Esperits que hom suposava que vivien en els cossos celestes o en les regions aèries.
4 6 m. [AN] [LC] Ànima d'un mort. Evocar els esperits.
5 m. [LC] Ànim, principi de les nostres resolucions. Tenir esperit per a fer alguna cosa. Tenir molt d'esperit. Un home d'esperit. Aixecar els esperits abatuts. Un esperit tímid, audaç, arrauxat, generós. Pobre d'esperit.
6 1 m. [LC] Ànima racional, pensant. L'esperit humà.
6 2 m. [LC] per ext. Ésser algú un esperit profund. Ésser un esperit inquiet.
7 1 m. [LC] Impuls dominant segons el qual obrem. Esperit de rebel·lió, d'intransigència, d'indisciplina. Esperit de sacrifici.
7 2 [LC] esperit de contradicció Disposició constant a contradir.
7 3 m. [LC] Pensament, conjunt d'idees, de sentiments, dominant en la manera d'obrar, en una obra. L'esperit de l'Església. L'esperit d'una llei. Sacrificar l'esperit a la lletra.
7 4 [LC] esperit d'equip Sentiment de treball col·lectiu.
7 5 [LC] esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d'una corporació.
7 6 m. [LC] Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa. Copsar l'esperit de l'autor.
